El 2015, va decidir compartir les seves can\u00e7ons a Soundcloud sota el nom de nothing, nowhere. Nom\u00e9s dos anys despr\u00e9s, ja publicaria el seu primer disc titulat Reaper, el so rap emo del qual amb guitarres el\u00e8ctriques va seduir el prestigi\u00f3s The New York Times que el va definir com \u201cun dels treballs m\u00e9s prometedors del 2017\u201d. De fet, Jon Caramanica, cr\u00edtic musical d’aquest diari, va triar Reaper com el millor disc de l’any.<\/p>\n
L’abril del 2018, l’artista que es declara veg\u00e0 i que fuig de l’alcohol i de les drogues, trauria al mercat el seu segon treball Ruiner. Aquest LP inclou \u00e8xits de la talla de ‘hammer’ que suma m\u00e9s de 44 milions de reproduccions a Spotify i gaireb\u00e9 8 milions de visualitzacions a YouTube.<\/p>\n
Per al seu darrer treball Trauma Factory, Mulherin va compondre gaireb\u00e9 100 can\u00e7ons i es va quedar amb les 15 millors. Es va negar a establir regles sobre quin tipus de so havia de seguir: \u201cEl so \u00e9s perqu\u00e8 altres persones el defineixin. Per mi, \u00e9s experimental. Aix\u00f2 no vol dir que sigui m\u00fasica d’avantguarda o de soroll aspre, per\u00f2 si no experimento, no em sento satisfet internament.\u201d
\nEl resultat \u00e9s un disc ric en variacions: \u201cNo m’importava si una can\u00e7\u00f3 no sonava com una altra. Nom\u00e9s estic hisenda can\u00e7ons que fico en una bossa i que lliuro a la gent.\u201d<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"