El Museu de la Música presenta l’exposició ‘Josep Cercós. Rara avis’

L’exposició Josep Cercós. Rara avis aprofundeix en la vida, l’obra i el llegat intel·lectual d’un dels compositors catalans més singulars i poc coneguts del segle XX.

Es pot visitar des del passat 26 de febrer i fins al 17 de maig al Museu de la Música.

L’exposició: objectes, context i intimitat

L’exposició Josep Cercós. Rara avis, emmarcda dins l’Any Cercós i comissariada per Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva, proposa un recorregut que va molt més enllà d’una simple cronologia. Hi trobarem un repertori d’objectes relacionats amb la seva vida i el seu procés creatiu com a compositor i intel·lectual. Programes de mà originals, manuscrits de partitures, articles publicats per ell mateix, discos i enregistraments que dialoguen amb obres d’art estretament vinculades al compositor.

El recorregut es completa amb un reportatge audiovisual realitzat específicament per a l’ocasió per Carme Puche, que dialoga directament amb el contingut expositiu i amplia la mirada sobre el compositor.

Més informció i entrades en aquest enllaç.

Qui va ser Josep Cercós?

Josep Cercós i Fransí (Barcelona, 1925-1989) és una de les figures més rellevants i alhora més invisibilitzades de la música catalana contemporània. Pianista excel·lent i compositor d’una ambició intel·lectual extraordinària. la seva trajectòria va estar marcada per una doble incomoditat: política i estètica.

Cercós va ser un antfranquista declarat en un context en què molts creadors optaven per la discreció o el silenci. Aquest posicionament li va comportar dificultats evidents de projecció pública. Quan Franco mor, Cercós té cinquanta anys: la seva joventut i primera maduresa havien estat, en gran part, silenciades.

Cercós també va ser una presència fonamental i incòmoda dins els cercles avanguardistes. El 1956 es converteix en el primer compositor català que marxa a formar-se amb l’avanguarda europea, situant-se en la primera líniea de la modernitat musical. Tanmateix, a finals dels anys seixanta es distancia obertament de la deriva avanguardista.