LCI Barcelona obre les seves portes als futurs professionals del disseny
El proper dissabte 18 d’abril, LCI Barcelona organitza una nova jornada de Portes Obertes per a aquells que vulguin formar-se… Més →
Escenaris de Llum, organitzat per la Fundació Carulla, neix com un espai de trobada entre cultura i impacte social. Aquest any, la proposta creix i es transforma en un festival de tres dies, el 17, 18 i 19 d’abril, que reuneix set propostes artístiques que dialoguen amb els grans reptes del nostre temps. Teatre, música, paraula i creació contemporània s’entrellacen en una programació que convida a aturar-nos, pensar i imaginar col·lectivament. Cada peça és una llavor de canvi, una invitació a mirar el món amb més consciència i a construir horitzons compartits. Perquè quan l’art dialoga amb la realitat, pot encendre noves possibilitats.
DIVENDRES 17
Vuit personatges perduts per la ciutat, cadascun d’ells amb la seva maleta. Viatgers o immigrants? L’obra es converteix en un espai de diàleg i en un mirall: el dels nostres comportaments vers l’altre, l’estranger, el diferent. Construirem el futur amb els Kamchàtka o els rebutjarem?
DISSABTE 18
A través de la relació amb l’entorn urbà, l’obra obre una reflexió sobre memòria, desplaçament i identitat. Potser la terra no és només allà on naixem, sinó també allà on el cos s’atreveix a arrelar de nou.
Camins In Visibles neix de la reflexió sobre els cicles de la vida i el vincle amb els equilibris acrobàtics: quan naixem som sostinguts i guiats amb cura, i en la vellesa aquesta necessitat torna a aparèixer. La proposta vol recuperar aquesta sensibilitat i la consciència de pertinença, posant en diàleg la memòria del passat, l’experiència del present i la mirada cap al futur.
A mig camí entre ritual, instal·lació i acció participativa, ofereixen entrar dins un taüt per respirar-hi, escoltar el propi pols i travessar una experiència de “petita mort simbòlica”. Abans, deixen el seu últim alè i el públic respon a les preguntes: què els impedeix sentir-se vius? Per què val la pena viure?
Performance site-specific creada per a la Fundació Carulla que connecta amb el passat del Poblenou, històricament vinculat al comerç colonial del cacau i el sucre. La peça convoca la figura de Mami Sugar, un arquetip que encarna les economies dolces de l’imperi i les violències que van sostenir la seva producció. A través del gest, el so i la repetició ritual, proposa un encontre amb la ferida colonial que encara habita el paisatge urbà, obrint un espai d’escolta, memòria i possible reparació simbòlica.
DIUMENGE 19
Una cadira sembla només això: una cadira. Però, quan canvia de lloc, es transforma en porta, finestra, companyia o abisme. Aquest espectacle ha estat creat de forma comunitària amb els veïns i veïnes del Poblenou. S’ha construït al voltant d’una conversa sobre la soledat com a espai canviant: pot ser buit o refugi, silenci o companyia.
Com s’inicia una revolta social? El punt de partida és una oposició, una dissonància, un descontentament, una frustració. Un murmuri que camina cap a la ira, la fúria. Neix de l’experiència individual per acabar sent una experiència grupal. Mil primaveres és una proposta de dansa d’arrel amb una posada en escena contemporània, pensat i treballat per ser un espectacle de carrer.
Podeu consultar tota la informació en aquest enllaç.