Concert: CUARTETO QUIROGA i VERONIKA HAGEN

W. A. Mozart va ampliar les possibilitats de la música de cambra a través de sis quintets amb dues violes. El Quintet de corda en Do, K 515 i el Quintet de corda en sol m, K 516 són dues cares de la mateixa moneda: Mozart va compondre’ls tots dos durant la primavera de 1787, poc després d’haver-se assabentat que el seu pare estava greument malalt, però el contrast entre les tonalitats fa que siguin dues obres gairebé oposades. Tot i que l’allegro final és més aviat alegre, al Quintet en Do hi predomina un aire certament tràgic i obscur. El Quintet en sol m, en canvi, té un caràcter més vital i majestuós. L’any següent, Mozart va repetir aquest joc de tonalitats a la Simfonia en sol m, K 550 i a la Simfonia en Do, K 551.

Cinc anys abans, Mozart havia transcrit per a quartet de corda cinc fugues d’El clavecí ben temperat de J. S. Bach amb l’objectiu d’aprendre la tècnica del mestre barroc. A partir de llavors, moltes obres de Mozart van incloure elements contrapuntístics més sofisticats.