El 2015, va decidir compartir les seves cançons a Soundcloud sota el nom de nothing, nowhere. Només dos anys després, ja publicaria el seu primer disc titulat Reaper, el so rap emo del qual amb guitarres elèctriques va seduir el prestigiós The New York Times que el va definir com “un dels treballs més prometedors del 2017”. De fet, Jon Caramanica, crític musical d’aquest diari, va triar Reaper com el millor disc de l’any.
L’abril del 2018, l’artista que es declara vegà i que fuig de l’alcohol i de les drogues, trauria al mercat el seu segon treball Ruiner. Aquest LP inclou èxits de la talla de ‘hammer’ que suma més de 44 milions de reproduccions a Spotify i gairebé 8 milions de visualitzacions a YouTube.
Per al seu darrer treball Trauma Factory, Mulherin va compondre gairebé 100 cançons i es va quedar amb les 15 millors. Es va negar a establir regles sobre quin tipus de so havia de seguir: “El so és perquè altres persones el defineixin. Per mi, és experimental. Això no vol dir que sigui música d’avantguarda o de soroll aspre, però si no experimento, no em sento satisfet internament.”
El resultat és un disc ric en variacions: “No m’importava si una cançó no sonava com una altra. Només estic hisenda cançons que fico en una bossa i que lliuro a la gent.”