El sector musical i cultural es reactiva amb optimisme (part I)

El retorn dels grans esdeveniments musicals internacionals i nacionals en el nostre país visualitza un anhelat retorn de l’esperada normalitat. El fenomen “tornada a la normalitat” va arrelant cada cop més a la consciència col·lectiva, especialment als més joves, privats de l’oci nocturn durant bona part d’aquest període pandèmic. Tot i això, queden uns quants mesos per poder assemblar-se al que vivíem abans del 2020, ple d’activitat i de públic.

Per veure una radiografia actual i acurada del sector musical hem parlat amb les persones responsables de les principals sales de concerts i producció musical que cohabiten al Districte Creatiu de Barcelona. Lluís Torrents, gerent de la Sala Razzmatazz, president de l’Associació Sales de Concerts Catalunya (ASACC) i vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música; Ramon Mas, gerent de la Sala Wolf i secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i província i President de la Federació Nacional d’Empresaris d’oci i espectacles, Espanya de Nit; Hernán Herrera, Director del Bridge_48, i Gustavo Guillamet, Director de la Sala La Nau.

 

  • Aquí trobareu una primera part d’un reportatge que recull diferents opinions i punts de vista dels professionals entrevistats per tractar el tema en profunditat.

 

Sense cap dubte, tots quatre coincideixen que el sector està molt tocat, però no prou enfonsat apunten, sinó que encara manté marge de maniobra per rebrotar i ressorgir amb més força que mai. Un dels aspectes que cal tenir en compte per a aquest ressorgiment, apunta Ramon Mas, és que el sector ha de ser més creatiu, i alhora aconseguir més flexibilitat legislativa per crear nous horaris, potenciant així el directe entre els més joves. De la mateixa manera, s’espera una resposta molt favorable del públic en general que ens faci recuperar aviat aquest gran sotrac, assenyala Lluís Torrents. Tot i això, necessitem actuacions dels diferents agents implicats a la cadena de valor, amb més compromís social i sinergies entre empreses locals que ajudarien a aconseguir ser més sostenibles, sosté Hernán Herrera. També depèn de la viabilitat econòmica de l’espai que viu exclusivament dels concerts i, en el nostre cas, també dels assaigs, destaca Gustavo Guillamet.

Les ajudes públiques han estat un factor determinant per al sector, però no tot és or allò que llueix. Segons els professionals del sector, les ajudes no han estat les esperades, més aviat el contrari. Tot i disposar d’ajudes davant de la magnitud d’una crisi tan imprevista, potser van ser insuficients. Les que van arribar han ajudat, i d’altres van quedar a mig camí a causa de requisits menys elàstics o excloents sense excepcions, destaca Herrera. En el millor dels casos hi ha sales de concerts que han pogut recuperar un 30 o 40% de les despeses, però n’hi ha d’altres que no han arribat ni al 10%, puntualitza Torrents. A altres països els ajuts han cobert fins al 70% dels ingressos habituals. En altres territoris que han tancat completament han compensat les pèrdues, aquí ens hem quedat a mitges amb ajudes insuficients, destaca el gerent de Razzmatazz.

D’altra banda, cal reconèixer l’esforç que ha fet el departament de cultura de la Generalitat, com també l’ICUB, que sense l’ajut d’aquestes dues institucions el panorama musical català gairebé hagués desaparegut, afegeix Ramon Mas. De totes maneres, cal puntualitzar que les ajudes no són per a tots igual, manifesta Guillamet. Molts espais ni tan sols han pogut acudir-hi, hi ha la lletra petita que aparta aquesta possibilitat d’anar a les ajudes i espais que programen habitualment concerts i actuacions de petit i mitjà format finalment s’han quedat fora.

Malgrat tot, aquesta crisi ha afectat de ple el panorama musical, tant als circuits internacionals, nacionals, com a les sales de concerts i festivals de totes dimensions, fins a arribar als petits locals que tenien una programació estable amb actuacions de petit i mitjà format . Segons Lluís Torrents, l’escena musical s’ha ressentit molt d’aquesta parada, sobretot per a les generacions de nous músics que no han pogut disposar d’espais per tocar. A més, hem de tenir en compte que els artistes no han tingut ajudes per sobreviure sense tocar. Ara bé, imagino que de mica en mica es recuperarà la normalitat i el circuit de petits i mitjans espais i artistes emergents recuperaran el pols molt aviat, afegeix Torrents.

Amb ajuda i amb temps el sector es podrà recuperar, però això sens dubte dependrà de continuar recolzant-lo des de l’ICUB, generant ajudes per poder continuar programant l’escena local, afegeix Ramon Mas. Encara que les conseqüències hagin estat fatals per a determinats actors del circuit musical, estic convençut que sens dubte es tornarà a reactivar. Potser, altrament, però es tornarà, recalca Hernán Herrera.

De tota manera, la ciutat de Barcelona fa anys que ha perdut “protagonisme” en relació amb altres grans ciutats com Madrid, que posen més facilitats per poder programar i obrir nous locals destinats a aquest perfil cultural com és la música en directe, assenyala Gustavo Guillamet. “Sort tenim de la gran oferta educativa musical com són les escoles superiors de música, com el Liceu, el Taller de Músics o l’ESMUC que permeten que Barcelona sigui encara el bressol de la música en directe”.