Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra posa en relació la violència emocional i sexual amb la violència sobre el medi ambient, comparant l’“extractivisme dels recursos de l’inconscient i de la subjectivitat, el llenguatge, el desig, la imaginació, l’afecte” (Suely Rolnik) amb l’extractivisme de recursos naturals.
Una preadolescent s’allunya de la seva família en una barbacoa per llegir sota un arbre. Amb aquest acte, comença un ritu de pas, i el viacrucis d’una dona millennial, com a filla menor, doctoranda i treballadora sexual. Amb una base autoficcional, l’obra aborda una educació sexoafectiva fallida i experiències que segueixen a l’ombra del tabú. La vivència personal és transcendida gràcies al diàleg amb corrents que han estat fonamentals per a reactivar el pensament crític en l’actualitat: el feminisme i l’ecologia. Dos grans relats col·lectius i salvífics oposats al pressentiment catastrofista.