Versets i cigarrets

Diu: “Escric perquè m’estimo les places plenes i, alhora, la butaca del racó més fosc de la casa; m’estimo els ocells i les cuques i les plantes de fulles; m’estimo les veus i les olors; m’estimo la música i les paraules (i el silenci d’entremig). També escric per explicar el que llegeixo o escolto d’altres persones, per reflexionar, per assenyalar el meu punt de vista o el dels col·lectius que no poden escriure. O bé escric com si jugués a un joc en el qual els jugadors som només la llengua i jo, i que consisteix a parlar amb tot i amb tots els qui no arribo amb la veu”. versets i cigarrets és una mena d’antologia que recull els poemes de Laia Malo, poeta, músic i traductora, i que la mateixa poeta vestirà perquè ens adonem que la poesia és un acte de rebel·lia contra un món que condemna les paraules.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.