Així és el nou Poblenou: glops i mossegades “cool” (Article de El Periódico, 18 nov)

El districte urbà més modern i artístic reneix constantment gràcies a bars i locals carregats d’ambient i imaginaris enriquits. Aquesta zona sempre està a l’última.

Avui toca aventura. Et sento taral·lejar distretament la vella cançó dels Smiths: «Treu-me aquesta nit, perquè vull veure gent i vull veure vida». Escolta, ¿quant fa que no surts pel Poblenou? Perquè sí: arran del títol d’aquella perla pop, et diré que en els confins que van de la Torre Glòries a la platja del Bogatell hi ha una llum que mai s’apaga. Fa temps que el Poblenou no és una zona de fàbriques aïllada de la ciutat. Aquell barri industrial ha esdevingut districte urbà artístic i ‘cool’. El Manchester català es renova constantment gràcies a l’aflorament de locals amb ganxo. D’acord, deixa de tocar-me amb el colze. Ja sortim.

 

Copes i neons

Posem el cas que vols impressionar una visita o una cita especial. Tries començar el ‘tour’ per la línia Maginot on la Diagonal separa mons. En el que es triga a dir Torre Glòries, haureu entrat a la falda de The Hoxton, Poblenou (avinguda de la Diagonal, 205), just al costat. Als baixos de l’hotel pots passar una vetllada d’allò més distingida a l’elegant pizzeria Four Corners. Serveixen unes curioses porcions a l’estil Detroit, amb massa altíssima i formes quadrades. El millor és la seva terrassa o aquest saló de llums tènues i mobles distingits. A més, organitzen vetllades musicals, com els Get funked dels dimecres. Gaudeixes amb un dels seus vins naturals mentre la tarda s’esfilagarsa. Ja t’has marcat un punt.

Hip-hop i còctels espectaculars

Però si de veritat vols tornar la nit ingràvida, el millor és deixar-se portar pels neons de Trash Talk (Pere IV, 244). A la vora de la fenomenal Sala Beckett, aquest local té com a pilars els sons hip-hop i uns còctels espectaculars, a més de gloriosos plats de menjar urbà internacional. És el lloc favoritíssim de la modernor del barri. La seva bufona terrassa de fusta i els tamborets als dos costats de la finestra atrauen d’entrada.

A dins, t’envaeix el compàs juganer de la música i comença la desfilada d’imatgeria popular: The Notorious B.I.G. et saluda amb colors cridaners a l’entrada. Els cambrers porten gorra com a ‘outfit’ irrenunciable. Sobre una taula veus el Woody de ‘Toy Story’ entregat al whisky. El Pepe rapeja alguns versos mentre sacseja la coctelera. La selecció musical és finíssima. Els referents cinematogràfics continuen als cartells que anuncien els seus ‘afterworks’ 2×1 i a la barra on penja la serra de ‘La matança de Texas’, s’hi veuen retrats d’infinitat de celebritats, des de Raffaella Carrà fins a Catwoman. Trash Talk mola molt, i els seus fundadors, el Pepe, el Pablo, el Martín i el Juan, estan eufòrics: el dissabte 19 de novembre celebren el seu primer aniversari amb magnificència.

Trash Talk és l’espai favorit del modern barri del Poblenou.

/

Aires dels vuitanta

L’opció més sexi és prendre’n una altra a Trikini (Pujades, 226), un local d’aires dels vuitanta que fantasieja amb l’estiu etern. La seva recepta de Martinis i biquinis, aquesta carta de ‘street fusion’, més l’ambientació de creuer tropical, amb tovalloles i banyadors rematant un saló de bambú i vidre, són tot un viatge. La nostàlgia de l’‘star-system’ espanyol i aquest soterrani que recrea una piscina de reflexos noctàmbuls el converteixen en un paradís ideal per als amants de la festa sense fi.

La terrssaa de Local 225, en el mateix número del carrer del Doctor Trueta.

/

Si la nit desemboca a la terrassa diàfana de Local 225 (Doctor Trueta, 225), tot anirà bé. Aquest bar de barri amb un toc canalla transmet bones ‘vibres’. Un local ‘hand made’ ideal per començar el dia amb el vermut a la seva generosa plaça o sedimentar la jornada a base de tapes, còctels i música.

 

A l’altre costat del barri, Cacho (Llull, 27) ofereix similar versatilitat: pots gaudir al sol amb una espectacular ‘cheese burger’ o, tal com fan els nanos acabalats que s’arremolinen a la seva privilegiada cantonada, esgotar l’última abans d’entrar al Razzmatazz o a la sala WOLF.

Notícies relacionades

De dia i de nit, el Poblenou sempre reneix.