Disseny / Espais / Està passant Fa 2 anys

El Museu del Disseny i l’editorial Tenov publiquen “VINÇON 1929 – 2015”

La primera obra que analitza el paper clau i la història d’aquest referent del disseny

Gairebé set anys després del tancament de Vinçon, el Museu del Disseny i l’editorial Tenov presenten “VINÇON 1929 – 2015”, el tercer volum de la col·lecció Imprescindibles del museu, que a partir dels textos de l’historiador i dissenyador Oriol Pibernat i de la responsable de fons documentals històrics del Centre de Documentació del Museu del Disseny, María José Balcells, posa de relleu la importància d’aquest referent del disseny i en reconstrueix els seus setanta-quatre anys d’història, des dels anys trenta del segle XX fins al 2015.

Vinçon va ser, al llarg de la seva història, un dels atractius comercials del Passeig de Gràcia barceloní. La botiga, que oferia un “extens assortiment d’objectes de tota mena en general”, va arribar a ser un referent del disseny d’aquest país. Vinçon va donar visibilitat a les tendències internacionals i espai per créixer als dissenyadors locals gràcies als objectes que venia i a les exposicions que organitzava a La Sala Vinçon. Va ser un comerç amb personalitat pròpia que es va convertir en prescriptor i va canviar la forma de veure i de consumir disseny, a través d’una comunicació directa i d’un especial sentit de l’humor que trencava amb l’elitisme del sector i permetia que tothom se sentís com a casa.

Amb picades d’ullet al to irònic que caracteritzava la manera de comunicar-se de Vinçon, l’obra “Vinçon 1929 – 2015” es dirigeix tant a tots aquells nostàlgicsestudiosos i persones que van poder gaudir i conèixer la botiga de primera mà com a les noves generacions que mai van arribar a passejar-hi.

Vinçon, un fenomen social i cultural

L’obra, amb 324 pàgines i 900 imatges en color, s’obre amb una introducció de Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, que destaca de quina manera Vinçon va ser més que una botiga acreditada, essent “exemple d’emprenedoria, creativitat, innovació i adaptació al canvi dels temps, punt de trobada de professionals, lloc de recerca i experimentació i referent del disseny a Barcelona”. Vélez també posa de relleu la gran importància dels arxius i el seu valor “com a recurs indispensable per a la recerca”.

A continuació, Oriol Pibernat analitza el paper de Vinçon en el consum de disseny a Barcelona i la creació del mite des del punt de vista de la història cultural. Pibernat posa el focus en el període que s’estén des de la dècada de 1960 fins al tancament el 2015 i reflexiona sobre com Vinçon va impactar en la memòria de la ciutat alhora que va esdevenir un fenomen social i cultural més enllà del seu paper dins de l’escena del disseny. En la segona part del seu assaig, Pibernat emmarca i reflexiona sobre la història de la botiga en la gran transformació que va viure Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta fins al canvi de segle, amb tots els canvis socials i culturals que van impactar Vinçon fins al seu tancament el 30 de juny de 2015