Avui s’estrena Moriu-vos al TNC, una obra de Cultura i Conflicte

• Moriu-vos es va estrenar el 10 de novembre al festival Temporada Alta, en una única funció, i del 17 de novembre a l’11 de desembre es podrà veure a la Sala Petita del TNC.
• Coincidint amb les funcions del TNC, al vestíbul de la Sala Petita hi haurà una instal·lació fotogràfica a càrrec d’Oriol Casanovas Puigjané i de Marta Garcia Cardellach.

Després de l’èxit del projecte Encara hi ha algú al bosc, Cultura i Conflicte torna al Teatre Nacional de Catalunya amb Moriu-vos. L’obra, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina i amb direcció de Joan Arqué, revindica una vellesa digna, reflexiona sobre l’edatisme i qüestiona quina relació té la societat actual amb la gent gran. Moriu-vos es podrà veure del 17 de novembre a l’11 de desembre a la Sala Petita del TNC i compta amb les interpretacions de: Imma Colomer, Montse Colomé, Oriol Genís, Arthur Rosenfeld, Magda Puig, Erol Ileri, Piero Steiner / Enric Ases.

Mentre l’espectacle està en cartell al TNC, al vestíbul de la Sala Petita hi haurà una exposició fotogràfica a càrrec d’Oriol Casanovas Puigjané i de Marta Garcia Cardellach. La mirada artística d’aquests dos fotògrafs s’endinsa en els problemes que enfronta la societat contemporània vers les persones velles, així com el seu paper indispensable dins les societats i les famílies. Més informació aquí.

La Verge Maria pensa que l’espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse ja no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi…ai la Mochi! Volem arribar als cent anys però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés?

“Es tractava d’un triomf sense pal·liatius. D’una victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure i envellir amb dignitat. I doncs… ¿Què ha passat?
Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l’envelliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys.
Aquest col·lapse posa en estat d’alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l’ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones.”

Més informació i entrades