Celebrem la Mercè amb Cinta Vidal, autora del cartell i col·laboradora de Poblenou Urban District

L’artista visual Cinta Vidal signa enguany el cartell de les festes de la Mercè de Barcelona amb una imatge d’inquietants arquitectures impossibles. La seva particular manera d’entendre l’espai, la perspectiva i la gravetat, desenvolupada al llarg d’una trajectòria internacional, troba ara una nova dimensió en el cartell de la Mercè, una obra que comparteix sensibilitat amb la peça que ja va il·lustrar el nostre mapa #23 de Poblenou Urban District.

Hong Kong, Los Angeles, San Francisco, Melbourne, París, Honolulu, Londres… i, per descomptat, Barcelona. L’obra de Vidal ha viatjat per galeries, museus, fires i espais públics d’arreu del món, tant en la seva faceta expositiva com muralista.

Aquest recorregut internacional té el seu origen en un llenguatge artístic molt personal que va començar a desenvolupar amb només 16 anys, quan va començar a treballar al Taller d’Escenografia Castells i Planas, a Santa Agnès de Malanyanes. Allà va aprendre les tècniques de pintura a gran escala i l’ofici de pintar telons per al teatre i escenografies, una experiència que marcaria profundament la seva manera de representar els espais. Més tard es va formar en Il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona i, el 2015, va presentar la seva primera exposició individual. Des d’aleshores, ha desenvolupat una trajectòria que combina pintura, il·lustració i muralisme, sempre amb una especial atenció a l’arquitectura i a les possibilitats expressives de l’espai.

Una perspectiva molt particular

En l’obra de Vidal, l’arquitectura cobra vida a través d’espais fragmentats i perspectives alterades; una visió mitjançant la qual l’artista explora les diferents maneres en què podem habitar i percebre un mateix lloc. Aquesta mirada tan singular ja era present a White landscape 3, l’obra que Vidal va seleccionar per a la portada del mapa #23 de Poblenou Urban District.

La peça, que formava part de On white, una exposició presentada a Hong Kong el 2018, explora espais arquitectònics configurats a partir de volums blancs. En ella, les estructures apareixen meticulosament ordenades, evocant els carrers i edificis d’una ciutat, mentre les persones les recorren lliurement, desafiant les lleis de la gravetat amb una certa lleugeresa i relaxació.

Perspectiva, gravetat i altres maneres d’habitar

En aquest univers visual conflueixen algunes de les seves grans referències: Caravaggio i Vermeer, pel seu domini de la llum; M. C. Escher, per les seves perspectives impossibles i il·lusions òptiques; Edward Hopper, pels seus personatges immersos en l’entorn; i les atmosferes dels universos de Hayao Miyazaki i Studio Ghibli.

A partir d’aquestes influències, Vidal construeix un llenguatge propi en què les parets, el sostre i el terra perden la seva jerarquia i els personatges poden desplaçar-se entre diferents plans amb absoluta naturalitat. Una investigació formal sobre l’espai que va començar en els escenaris teatrals, va passar per la il·lustració, la pintura i el muralisme, i que ara es troba amb Barcelona en plena celebració.

La Mercè es converteix així en el seu nou escenari on articular la seva particular manera de mirar les ciutats; com un espai compartit, però mai vist des d’una única perspectiva.