El sector musical i cultural es reactiva amb optimisme (part II)

Des que es van aixecar les mesures sanitàries i van finalitzar les últimes restriccions per al sector cultural i musical, –dels més damnificats durant aquests dos últims anys de pandèmia–, s’ha començat a oxigenar la seva activitat gairebé a nivells del 2019, gràcies en part per la reactivació dels concerts i actuacions d’artistes que havien quedat a Stand-by, molts amb la majoria de les entrades venudes.

• Aquesta és la segona part del reportatge dedicat al sector musical. Podeu trobar la primera part aquí.

Per veure una radiografia actual i acurada del sector musical hem parlat amb els directors de les principals sales de concerts i producció musical que cohabiten al Districte Creatiu de Barcelona. Lluís Torrents, gerent de la Sala Razzmatazz, president de l’Associació Sales de Concerts Catalunya (ASACC) i vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música; Ramon Mas, gerent de la Sala Wolf i secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i província i President de la Federació Nacional d’Empresaris d’oci i espectacles, Espanya de Nit; Hernán Herrera, Director del Bridge_48, i Gustavo Guillamet, Director de la Sala La Nau.

Per revertir aquesta situació, els diferents responsables de les sales de concerts del Districte Creatiu coincideixen que cal més implicació del sector públic i privat.

Segons Lluís Torrents, el govern municipal és conscient del problema que arrossega el sector musical amb les llicències. A causa dels plans d’usos dels diferents districtes, és gairebé impossible obrir noves sales de concerts i locals musicals. Des de l’ASACC, apunta, s’han iniciat una línia de converses amb l’ICUB i la Regidoria d’Urbanisme per intentar protegir les sales existents i perquè les polítiques urbanístiques de la ciutat tinguin en compte que, tant les sales de concerts i els locals musicals, exerceixen una funció social molt important, com també els espais culturals de proximitat amb activitat continuada durant tot l’any. Les sales de concerts de petit i mitjà format haurien de disposar de més ajuts. És aquí on es cou la cultura, destaca Guillamet. En la mateixa línia, Ramon Mas assenyala que les sales de concerts necessiten més flexibilitat legislativa per part de l’Ajuntament, i canvis a l’ordre d’horaris per part de la Generalitat, sense això no podem competir ni recuperar-nos com hauríem de fer. Hem de pensar estratègicament a llarg termini. Seria fantàstic que els protagonistes del circuit musical poguéssim comptar amb més suports en aquest sentit de forma independent, afegeix Hernán Herrera.

D’altra banda, el paper que els patrocinadors aporten al sector musical i a tota la indústria musical és primordial. En aquest sentit, Torrents assenyala que fa temps que el sector reclama una llei de mecenatge que afavoreixi el sector privat implicar-se a la cultura d’una manera molt més activa i estable, “és un dèficit que arrosseguem fa massa temps”. Una part important del sector cultural és deficitari i la participació privada és una gran ajuda, és fonamental. “L’administració hauria de fer el pas definitiu per consolidar aquest model tan reclamat”, afegeix Torrents.

Segons Herrera, ens enfrontem a canvis de paradigmes que canvien antigues maneres d’articular l’entramat cultural de la ciutat. Institucions com l’ICUB, l’ICEC o Barcelona Activa estan mobilitzant estructures sistèmiques que més aviat que tard acabaran estimulant aquestes interaccions que necessita el sector cultural de forma més orgànica i freqüent. Sense oblidar les universitats, que en el cas del Bridge_48, aporten joves talents a la gestió cultural, com la UIC (Universitat Internacional de Catalunya).

Els patrocinadors continuaran apostant per la música en directe, hi ha empreses molt implicades que saben i entenen la importància de la seva aportació al sector cultural, puntualitza Ramon Mas. Encara que siguin poques les empreses que aposten per la cultura, tant de bo s’aconsegueixi incrementar aquesta dinàmica amb facilitats administratives que ajudin que les empreses se sensibilitzin i participin de manera més activa a la cultura.

El futur musical i cultural dins del Districte Creatiu de la ciutat no s’entén sense analitzar també el model urbanístic que viu aquesta zona i que ha transformat el paisatge en els darrers anys. Al marge del tema climàtic, que en cap cas hauria de ser desplaçat del primer pla, destaca Herrera, els qui vulguin habitar al Districte Creatiu de la ciutat, sent un districte industrial, tecnològic, artístic i cultural, haurien de coexistir acceptant la tradició productiva del Poblenou.

En aquest sentit, Ramon Mas apunta que perquè la zona continui tenint la seva personalitat, hi ha d’haver equilibris. A més, les empreses culturals han de ser protegides i incentivar la nova creació per definir nous circuits de diferents estils. “És qüestió de planificar a curt, mitjà i llarg termini”. La inèrcia del barri del Poblenou sempre s’ha balancejat cap al costat de la creativitat i l’art, encara que s’intenti transformar com el districte tecnològic, l’administració hauria de tenir en compte les corrents veïnals i professionals que hi habiten, afegeix Gustavo Guillamet. Per la seva banda, Lluís Torrents sosté que, redistribuint la presència de nous habitatges per no generar incompatibilitats, es podria potenciar espais per incentivar la música en directe. Tenim naus buides on podríem crear sales o espais d’assajos i de creació musical. Encara no som conscients del valor que aporta la música i la cultura a la societat.

Si parlem de futur no podem al·ludir tampoc a les noves tecnologies, molt presents al nostre dia a dia. Últimament, es parla molt de la realitat augmentada i virtual, com també de la nova era del “metavers”. Però de quina manera les sales de concerts i els espais de producció musical estan innovant en aquest sentit? O més aviat, és el torn de mirar de reüll per veure com evoluciona aquesta tecnologia en els usuaris?

Segons Lluís Torrents aquesta nova tecnologia pot aportar molt al sector, sobretot a la música en directe, però no com a substitut, sinó com a complement. Poder arribar a molt més públic que pugui assistir virtualment als concerts, pot ajudar a expandir l’accés a la cultura. De moment encara és aviat per adaptar-la als nostres formats. La tecnologia sempre és benvinguda, tanmateix cal destacar que per introduir aquesta tecnologia al nostre model de negoci avui dia és difícil monetitzar-la com pot ser en un streaming, destaca Guillamet. Tot i això, és una tecnologia molt interessant i les sales de concerts hauríem d’apostar més per ella per crear nous escenaris, innovadors i atractius per al nou públic, remarca Ramon Mas. Segons Hernán Herrera, resulta molt atractiva l’experiència per transgredir límits geogràfics. Les noves generacions creixen en un entorn tecnològic cada cop més present, arribant a generar noves maneres d’existir. No obstant això, al nostre espai estimem el que és analògic i el que és presencial.