El Museu Can Framis acull La casa de la trobada amb l’altre
La casa de la trobada amb l’altre és una instal·lació d’ Arquitecturas Afectivas ubicada al pati del Museu Can Framis coincidint amb la Capitalitat… Més →
Cinta Vidal ha dissenyat la portada “White landscape 3” del mapa #23 de Poblenou Urban District, un directori amb més d’un centenar de llocs d’interès com galeries d’art; museus; centres de creació i estudis d’artistes; estudis de disseny i arquitectura; agències de comunicació i publicitat; estudis de producció i esdeveniments; sales de concerts; teatres; bars; restaurants; hotels i molts més.
Il·lustradora i apassionada del dibuix, l’escenografia i la pintura. Vidal es va formar a l’Escola Massana i al Taller d’Escenografia Castells Planas. Actualment, exposa les seves obres i murals a Barcelona, Los Angeles, Hong Kong, Melbourne, Honolulu i San Francisco.
Hem parlat amb ella per conèixer més a fons la seva trajectòria artística, professional i acadèmica. A més de descobrir els referents o simbolismes que s’amaguen darrere de la portada de l’edició #23.
La portada del mapa #23 “White landscape 3” forma part d’una exposició titulada “On white” que vaig fer a Hong Kong el març del 2018 on vaig intentar crear espais amb volums blancs que remeten a entorns arquitectònics. L’objectiu és representar de manera simbòlica espais transitats per persones i la manera tan diversa en què es relacionen.
A la portada els volums es presenten de forma ordenada. És a dir, són paral·lels entre ells, això remet a l’ordre que podem trobar als carrers i als edificis d’una ciutat. L’espai està ordenat, però les persones hi transiten amb llibertat, transgredint les lleis de la gravetat. M’agrada la sensació aèria i relaxada que transmet.
L’exposició de Hong Kong es titulava “On white” i els quadres els vaig titular en coherència amb el concepte global.
Sempre em va fascinar el fet que compartim els mateixos espais, però els veiem i habitem de maneres molt variades. Per això sempre jugo amb la gravetat per representar que podem estar a prop i lluny alhora. Pel que fa a referències, em fascinen els clàssics com Caravaggio o Vermeer, van ser uns grans mestres de la llum. Així mateix, m’al·lucina el domini brutal de les lleis de la perspectiva i les il·lusions òptiques d’Escher, els personatges perduts en arquitectura de Hopper i les ambientacions de Miyazaki per a estudi Ghibli.
Estic preparant una exposició a Nova York amb Thinkspace Gallery per al pròxim octubre. I a l’agost tinc previst pintar un mural a la façana d’una escola pública de París.
Vaig aprendre a pintar a gran escala al Taller d’Escenografia Castells i Planes. Vaig entrar a treballar amb 16 anys i allà vaig aprendre l’ofici de pintar telons per a teatre. Lamentablement, és un ofici que ja gairebé no existeix, però aprendre la tècnica de pintar a gran escala em va ajudar a pintar murals. Allà vaig treballar sobretot la pintura d’espais i d’arquitectura perquè els personatges són els actors i mai no pintàvem persones. Això em va influir molt, i avui dia continuo centrant-me més en els espais que en retratar personatges concrets.