Entrevistem a Vicente Ruiz, creador de la campanya No Artist, No Creative District

L’equip de Poblenou Urban District ha conversat amb Vicente Ruiz, dissenyador i creador de la campanya No Artists, No Creative District. Vicente, fundador de Grande Studio i soci de Poblenou Urban District des del seu inici ens parla de la seva visió de l’associació i el barri.

Al maig de 2024, coincidint amb el Poblenou Open Day, des de Poblenou Urban District hem llançat una campanya de comunicació per a destacar la seva labor en la promoció de la comunitat creativa durant els últims 12 anys. A més, la campanya va abordar les problemàtiques del barri i la seva evolució en els últims anys, en relació amb els canvis socials, econòmics i urbans.

P: La campanya es basa en dos conceptes clau: “No artists, no creative district” i “The barrio is hot”. Aquests conceptes van néixer a partir d’un procés creatiu que reflecteix tant l’impacte de la comunitat artística com els canvis i desafiaments que ha enfrontat el barri. Com vas arribar a aquest concepte?

R: Amb Poblenou Urban District hem discutit la necessitat de reflectir la realitat del barri i la seva comunitat. Encara que llancem aquesta campanya ara, portem anys analitzant la transformació de Poblenou, impulsada per l’art i la creativitat, que ha atret a artistes i negocis creatius a antics espais industrials.

L’Associació, que va néixer per a fer costat a aquests artistes, ha contribuït inadvertidament a la gentrificació, la qual cosa ha fet que la comunitat que intentàvem enfortir es vegi cada vegada més afectada. Això ens va portar a reflexionar sobre la nostra responsabilitat i la necessitat d’adoptar un enfocament crític sobre els problemes que enfronta la comunitat.

La campanya busca canviar la narrativa, generar debat i destacar el treball positiu de l’Associació, reconeixent els desafiaments de la situació. Volem ressaltar la importància de la crítica en l’art, promovent la reflexió sobre l’entorn i buscant formes de coexistència i benefici mutu entre tots els involucrats.

P: La part conceptual de la campanya és molt sòlida, amb un missatge potent recolzat per un aspecte visual marcat i fàcilment recognoscible. Sobre aquest aspecte visual, quina va ser la teva inspiració i com va arribar a ser el que és avui? Quins elements visuals consideres imprescindibles per a comunicar efectivament el missatge de la campanya?

R: Des de l’inici, la campanya es va dissenyar amb un enfocament visual neutre, utilitzant blanc i negre per a transmetre un concepte específic. Es va buscar un caràcter cru i dinàmic, sense caure en un estil “trash” o “canalla”, utilitzant cintes negres per a aconseguir aquest efecte de manera subtil. L’Associació sempre ha preferit una estètica neta i clara, evitant imatges agressives que puguin aclaparar a l’audiència.

La silueta que acompanya el text simbolitza l’absència d’artistes en la comunitat. Comencem amb imatges com un plat buit, que reflectia la pèrdua de l’art en el barri. Després d’explorar diverses idees, decidim que la silueta era la forma més efectiva de representar aquesta falta, complementada amb intervencions visuals en façanes que marcaven els llocs on solien estar els creatius que s’han hagut d’anar.

P: En veure la campanya, queda clar que busca ser un motor de converses. Quin creus que és la conversa més important que hauria de sorgir a través d’ella? I quins són els aspectes clau que has volgut comunicar amb aquesta campanya?

R: La campanya convida a reflexionar sobre diverses problemàtiques. D’una banda, s’aborda la situació dels artistes, la qual cosa és un missatge molt directe. També es pot relacionar amb el problema de l’habitatge, entre altres temes. Tot això sorgeix de la sensació que estem perdent el control sobre la nostra ciutat i que cada vegada hi ha menys espais on viure i desenvolupar-nos de manera digna.

A partir d’aquestes reflexions, els debats i les possibles consciències que es poden generar són infinits.

P: Des de la nostra associació, som conscients dels desafiaments que enfronta el barri, i estem compromesos a ser part de la solució. Encara que no tinguem una resposta definitiva, estem disposats a reflexionar sobre possibles camins. Amb la campanya Sense Artistes, busquem reflectir la situació de Poblenou i la seva comunitat creativa. Volem saber la teva opinió: com creus que la creativitat i el desenvolupament artístic del barri han influït en la situació actual, considerant les noves edificacions, els veïns que romanen i aquells que han hagut d’anar-se?

R: L’Associació també reconeix el seu paper en el problema de la gentrificació i entén que no hi ha una solució única. És crucial adaptar-se als desafiaments socials, econòmics i culturals de cada època, prenent decisions democràtiques.

La campanya busca que el missatge tingui un significat profund, convidant a la reflexió. Avui dia, és difícil mobilitzar a les persones cap a unes certes reflexions o diàlegs, especialment amb tants problemes socials. Per exemple, en el context de la globalització, el tema dels lloguers és fonamental i, al meu entendre, és més urgent que les preocupacions sobre la comunitat creativa en concret. És lògic opinar que primer hem d’abordar les necessitats bàsiques de la comunitat abans de centrar-nos en els artistes i altres indústries que també estan sofrint.

Des de l’Associació, es busca ressaltar la situació dels artistes i fomentar la col·laboració amb l’ajuntament i altres institucions per a transformar el barri mitjançant iniciatives artístiques i millores en l’espai públic. Encara que alguns veïns inicialment eren escèptics, han arribat a apreciar els canvis que han revitalitzat l’àrea.

La pregunta és com combinar tots aquests factors per a trobar una solució. No sé si existeix una resposta definitiva, però estar més conscienciats podria ajudar-nos a prendre decisions quotidianes que contribueixin a crear una visió més inclusiva i humana de les nostres ciutats i barris. Els barris són unitats fonamentals de vida: la teva llar és el teu espai privat, però en sortir, et trobes al teu carrer i el teu barri, que són essencials per a la teva socialització.

I del teu dia a dia…

R: I del teu dia a dia, llavors aquesta és la teva influència diària. És important que ens afectin les coses que succeeixen al nostre voltant i que tots ens preocupem per elles. Sovint, gaudim de viatjar i explorar diferents ciutats i barris que han passat per processos de gentrificació, però no sempre parem esment al que ocorre en el nostre propi entorn. Aquest fenomen, conegut com “Art Washing”, també ha tingut lloc aquí, seguint un patró similar.

A vegades, hi ha una contradicció en com ens comportem. D’una banda, gaudim de noves experiències en altres llocs, però per un altre, no cuidem el que tenim a casa. Des de l’Associació, no volem imposar un pensament únic, sinó simplement ressaltar que el que succeeix en el món té un impacte directe en la nostra comunitat.

P: El concepte de “art washing” és molt rellevant i, com vas esmentar, està ocorrent no sols aquí, sinó en moltes ciutats importants al voltant del món. Volia reflexionar sobre com, com a societat, som cada vegada més conscients que l’accés a la cultura és fonamental i hauria de ser universal. No obstant això, sovint no estem tan atents a la precarietat que enfronten molts professionals de l’art i la creativitat. On creus que es troba el límit entre fomentar la cultura i la creativitat en una comunitat, com ha succeït aquí, i el risc de provocar gentrificació?

A més, seria interessant explorar com perceben els veïns i residents l’evolució de Poblenou i la seva comunitat creativa.

R: La percepció dels veïns sobre l’evolució del barri és, en general, positiva, encara que varia entre ells. Com a resident des de 2001, he notat que molts aprecien els canvis, a pesar que alguns han hagut de mudar-se per raons diferents a la gentrificació. Si bé reconeixen el desenvolupament de l’àrea, també senten l’impacte de l’augment en els lloguers, la qual cosa genera preocupació.

La gentrificació afecta a les comunitats, però és crucial fomentar l’art i la cultura, que són essencials per al desenvolupament social. Un major accés a la cultura crea oportunitats de creixement personal i comunitari, promovent el benestar i una major connexió amb l’entorn.

Llegeix aquí l’entrevista completa.