© Emi del Piccolo

© Penique productions

© Penique productions

Art Fa 4 setmanes

Entrevistem al fundador de Penique productions, que exposa a La Plataforma fins al 31 de maig

La galeria La Plataforma prorroga l’exposició [m²] de Penique productions que es podrà veure fins al 31 de maig. Hem pogut entrevistar al fundador de Penique productions, Sergi Arbusà, que ens parla del present i el futur del projecte.

Penique productions va sorgir el 2007 a Barcelona i ha creat fins al dia d’avui instal·lacions efímeres que s’han pogut veure en llocs com París, Milà, Hildesheim, Va riure de Janeiro o Beirut. Ara presenta per primera vegada la seva obra física al Poblenou Urban District. A més, per a clausurar l’exposició a La Plataforma, el 31 de maig, presentarà una de les seves instal·lacions que cobrirà tota la galeria.

Aquí pots llegir uns fragments de l’entrevista:

Les vostres instal·lacions efímeres han estat presentades al voltant del món, però en l’exposició [m²] a La Plataforma trobem per primera vegada el format del metre quadrat, en el qual la instal·lació efímera es converteix en una obra d’art permanent que el públic pot adquirir. D’on  va sorgir la idea de transformar els vostres globus en aquestes obres d’aspecte pictòric?

El nom de l’exposició juga amb dos significats del m². El metre quadrat és una unitat espacial i les nostres instal·lacions efímeres es relacionen intrínsecament amb l’espai i l’arquitectura. Alhora el m² és la mesura de les nostres obres: el material amb el qual fem les nostres instal·lacions el transformem en aquest objecte matèric, en aquesta memòria; i totes mesuren un metre quadrat.

La idea sorgeix de la nostra constant preocupació per crear memòria, sobretot registres. Les nostres instal·lacions són efímeres, per aquest motiu sempre intentem documentar-la amb fotografies, vídeos, perquè aquestes peces existeixin a llarg termini.

Alhora en les nostres instal·lacions hi ha una materialitat molt present i sempre hem pensat en com aprofitar aquest material, com reutilitzar-lo. Utilitzem una quantitat significativa de material i és un material net, fàcil de treballar pel que des de fa anys hem intentat trobar una manera de crear una memòria física. En 2021, arribem a aquest resultat, transformant les qualitats del material, endurint i creant aquests blocs d’aspecte pictòric que poden penjar-se en la paret. Ens agrada perquè compleix la funció de memòria, de vestigi, però alhora formalment ens semblen molt potents.

 

El color és un protagonista imprescindible de la vostra obra, Quina importància té per a tu i en la teva obra? Com tries de quin color serà cada instal·lació? Té a veure amb el client, l’espai, o depèn de la teva intuïció?

És evident la presència del color en les peces, tant en les instal·lacions com en l’objecte. Ens agrada jugar amb aquest aspecte: amb el color com a generador d’emocions, de percepcions, la càrrega simbòlica que té el color. El color va implícit i entrellaçat amb cada obra.

L’espai moltes vegades crida el color, tot part de l’espai. Quan se’ns fa menys evident ho decidim fent altres relacions i connexions.

Quan fem una col·laboració fem un pas al costat i som els escenògrafs d’alguna cosa que succeirà dins de la instal·lació. En aquests casos el color ve condicionat per la col·laboració, la marca, el client. Per exemple: les obres que vam fer amb J Balvin, on treballem amb ell per als vídeos del seu àlbum Colors. Cada cançó tenia un color, aquí el color venia donat pel context específic del client.

Un altre exemple és la instal·lació que vam fer en Hildesheim, en una església del S.XI. Vam voler jugar amb dos aspectes: d’una banda, les característiques simbòliques i jeràrquiques del color lila en la religió. D’altra banda, li vam voler donar un gir i utilitzar el color per a resignificar-lo: per la seva connexió amb el moviment feminista, amb els moviments LGTBIQ+. Ens semblava clar que havia de ser lila.

 

Les obres que presentes en l’exposició tenen una vida dual, podríem dir que han viscut experiències abans de convertir-se en el que són avui dia i arribar a les parets de la galeria. Creus que és important conèixer el teu procés de creació per a entendre i connectar amb les obres en la seva forma final; o si l’espectador pot vincular-se a elles de manera autònoma, creant així nous significats?

Sí i no. Sí, perquè aquestes obres existeixen pel que han estat. Aquesta relació entre l’experiència i l’obra final és determinant per a entendre el procés, perquè el que nosaltres generem són les experiències, les instal·lacions, no som creadors d’obra en dues dimensions. En aquest sentit, sí que ens agrada que hi hagi aquesta relació amb un moment i un espai específic, que les obres que avui es poden veure a La Plataforma es llegeixin com a vestigis de la instal·lació que van ser.

Però hem de reconèixer que aquestes obres funcionen soles a nivell formal, tenen suficient caràcter, potencial formal i estètica per a funcionar per si mateixes. Puc entendre que una persona triï una peça perquè ha estat en ella i té aquesta relació personal amb l’experiència a la qual fa referència. Però també puc entendre que una persona s’apassioni per la forma final d’aquestes peces, li agradin per com li queda a casa, pel color, per la forma que ha generat el plàstic. Això no li lleva valor perquè és una altra manera de col·laborar, que ajuda en el desenvolupament del projecte. L’estètica és una via d’entrada i una via de continuïtat per a nosaltres.

El material ha passat indispensablement per un ús i una experiència, ha estat una obra i esdevé una altra. I aquesta transformació és part de l’obra.

 

Amb aquesta exposició, a més del vostre vincle amb la matèria i tan sensorial com ja coneixíem a través de les vostres instal·lacions, descobrim el vostre interès pel procés de transformació d’aquesta. Has d’haver conegut molt bé el material abans d’arribar al resultat final de la transformació: Què és el que més t’interessa en indagar en la transformació dels materials?

El plàstic m’interessa per totes les seves qualitats i entre elles com es comporta i es transforma sota unes certes condicions. Ens ha semblat sempre un material preciós, per les possibilitats que té tant en l’art com en la vida.

El material que utilitzem és un material etern i en som conscients. Entenem la preocupació que hi ha a vegades en veure la nostra obra, algú que l’observa pot pensar que estem contribuint a la contaminació amb plàstics. Nosaltres no som experts, però no tenim intenció que el material que utilitzem acabi en la terra, lloc on pot trigar segles a descompondre’s. Tot el polímer de baixa densitat que utilitzem (el mateix material que es fabrica per a les bosses d’escombraries) és reciclat (menys el de color blanc), és una cosa que ja hi ha en el mercat i que nosaltres volem que sigui etern.

Ens han proposat moltes vegades que utilitzem plàstic biodegradable: de patata, d’algues, de blat de moro. Entenem la importància que tenen aquests materials biodegradables en el mercat, però tenen data de caducitat. Nosaltres no busquem alguna cosa que desaparegui, ni que es biodegrade, ni pagar un material que caducarà i haurà de ser rebutjat perquè no podrem utilitzar-ho.

El plàstic és un material perfecte, però mal utilitzat. El que hem d’evitar no és el plàstic, sinó els plàstics d’un sol ús. Perquè sabem que és un material molt durador i infinitament reciclable.

 

Com has explicat, la teva obra es va inspirar en un primer moment en artistes com Christo i Jeanne-Claude, quina diries que és la teva major font d’inspiració fora de l’art? De què es nodreix la teva creativitat?

Tot, tot és una font d’inspiració. És veritat que en un principi l’obra està molt influenciada per aquests dos artistes, que vaig conèixer personalment quan van donar una xerrada a la Universitat de Barcelona en 2007, quan jo estudiava. Vaig conèixer la seva obra i em va apassionar: per les qualitats del material, de com aquest ocupa espais i pot transformar-los.

Fora de l’art, és complicat dir-ho, perquè l’art no és un ens hermètic i està entremesclat amb tot. Però el meu entorn, els meus amics, la meva família, els viatges que faig, la gent que conec. Tot pot arribar a ser una font d’inspiració.

Fins i tot el procés de creació en si mateix. És veritat que la tècnica que utilitzem: unir el plàstic amb cinta i utilitzar un ventilador per a inflar-lo, ha estat des del principi la mateixa. Però hem après molt durant el procés de factors com l’aire, els moviments i forces, la física en general és una gran font d’inspiració per a nosaltres i ha estat una gran mestra. Ens han passat coses que ens agradaria haver après abans, perquè no som físics ni enginyers, però la física i l’enginyeria són part essencial de la nostra obra.

 

Com veus el futur del projecte, cap a on va Penique productions? Quin seria, idealment, un projecte que t’agradaria realitzar en un futur pròxim?

El futur és el present, i amb la presentació d’aquesta exposició a La Plataforma estem vivint el futur de Penique productions. Hem aconseguit materialitzar les nostres instal·lacions, que moltes vegades no donaven benefici de per si mateix, en obres que poden ser adquirides, amb el que es pot secundar al fet que el projecte continuï funcionant. Nosaltres des del principi hem buscat llocs interessants per a fer les nostres instal·lacions, proposem els projectes en aquests llocs i ens obren les portes, però no hi ha suport econòmic darrere, o hi ha molt poc.

Amb la transformació de les instal·lacions efímeres en obres físiques permanents, hem trobat la manera de continuar finançant aquest projecte que ens apassiona i que volem continuar portant a molts més llocs, no sols a llocs en els quals ens paguin, també poder fer projectes de tota mena.

El projecte que volem realitzar en un futur pròxim és continuar arribant a espais que ens agradin, que ens semblin interessants i fer-ho amb el suport del públic que pot adquirir, ara sí, obres en format físic.

 

Dins dels teus plans futurs, T’agradaria treballar amb Poblenou Urban District? Has pensat a fer una macro instal·lació en el Districte Creatiu?

Clar, estic encantat d’estar per fi al Poblenou, tinc moltes idees per al Districte Creatiu. Començant per la present exposició a La Plataforma, amb el globus que instal·lem per a AR-D’A l’abril. I esperant amb moltes ganes el globus que instal·larem per a clausurar l’exposició el 31 de maig. Cobrirem aquesta vegada la galeria per complet, amb un globus que anirà de punta a punta de la galeria, perquè tothom pugui viure l’experiència en tota la seva magnitud.

Però sí, sempre estem oberts a propostes, tenim moltes idees i esperem ser presents en el Districte Creatiu, La Plataforma i el Poblenou Urban District en el futur immediat i a llarg termini.

 

POTS VISITAR [M2] DE PENIQUE PRODUCTIONS A LA PLATAFORMA FINS AL 31 DE MAIG
EL 31 DE MAIG PODREU GAUDIR DE LA INSTAL·LACIÓ EFÍMERA A LA PLATAFORMA