Llum que guarda memòria: Com Artec Studio va il·luminar la restauració de The Palace Madrid

Una obra de precisió tècnica i sensibilitat històrica que retorna a l’edifici la seva esplendor original, més d’un segle després d’obrir les portes per primera vegada.

Hi ha edificis que no es rehabiliten. Es restauren. The Palace, a Luxury Collection Hotel, Madrid és un d’ells. Inaugurat el 1912 com un dels hotels més moderns i amplis d’Europa, l’edifici ha passat més d’un segle com a testimoni privilegiat de la història de la ciutat. El 2025, després de dos anys d’una intervenció integral liderada per Ruiz Larrea Arquitectura amb l’interiorisme de Lázaro Rosa-Violán, l’hotel recupera la seva màxima lluminositat. Artec Studio es va encarregar del disseny d’il·luminació de tot el projecte.

L’encàrrec va ser clar des del principi: servir l’edifici sense imposar-s’hi. Una estructura catalogada com a Monument d’Interès Cultural exigeix que cada decisió estigui justificada, que res s’imposi i res es perdi. La il·luminació, en aquest context, no és decoració. És l’instrument que fa llegible l’arquitectura a qualsevol hora del dia.

El primer repte va ser el més visible: retornar la vida a més de 8.000 metres quadrats de fatxada històrica. Les lluminàries originals es van recuperar i es van adaptar per funcionar amb tecnologia actual, preservant el seu caràcter històric i complint alhora amb els requisits de rendiment contemporanis. La fatxada recupera ara el seu color beix càlid original, amb detalls ornamentals de terracota i garlandes florals restaurades que s’aprecien a través d’una il·luminació que realça el relleu i la volumetria, en lloc de limitar-se a inundar la superfície de brillantor.

En els espais interiors, l’estratègia es va basar en una única decisió conceptual: la il·luminació arquitectònica no havia de ser la protagonista. El paper principal pertany a les peces decoratives seleccionades per Lázaro Rosa-Violán, llums d’època i de mitjan segle que alberguen la identitat emocional de cada estança. Artec Studio va treballar perquè aquestes lluminàries funcionessin correctament, definint els seus nivells de potència, calibrant la qualitat de la llum que emeten i creant les condicions perquè s’interpretessin exactament com s’havia previst.

La capa arquitectònica sosté; no competeix. Sobre aquest fons decoratiu, la il·luminació encastada es va desenvolupar com a suport estructural. Els canals perimetrals (fosejats) aporten uniformitat allà on cal. Els punts d’accent emfatitzen pintures i materials nobles: marbres, fustes lacades, papers pintats a mà. Les integracions lineals en la fusteria i l’arquitectura garanteixen el compliment de la normativa sense interrompre la narrativa visual de l’espai. A les zones de circulació i als passadissos, discrets focs encastats i tires de llum indirecta unifiquen sense cridar l’atenció, permetent que la mirada de l’hoste viatgi lliurement per catifes il·lustrades, papers pintats inspirats en el Parc del Retiro i mosaics a les dutxes que representen vistes aèries del Reial Jardí Botànic.

El resultat és un hotel que s’experimenta a través dels seus objectes. Un llum en un racó. Un canal que abraça una boiserie. La càlida resplendor que emergeix darrere d’una paret panelada. La tecnologia hi és plenament present. Senzillament, no s’anuncia.