“Necessitàvem tornar a trobar-nos tots, tant entre nosaltres com també amb el públic” Entrevista amb Lluís Torrents

Enguany la Sala Razzmatazz celebra el seu 22è aniversari, incorporant novetats tant en la programació com també en els formats i estils musicals. Un any post pandèmia que ha servit per aixecar el cap amb més força que mai amb nous plantejaments i reconstruccions que han dut a la mítica sala de concerts a ser una de les més importants i reconegudes del panorama europeu.

Hem parlat amb el seu Gerent, Lluís Torrents, també President de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música i Vocal de Poblenou Urban District, per desgranar aquestes novetats i entendre el nou entorn post pandèmic que s’enfronta al sector i les sales de concerts.

 

  • Acabem de deixar la pandèmia enrere però les conseqüències d’aquesta encara s’arrosseguen a molts sectors. El sector musical està aixecant el cap?

Efectivament, l’arrencada post pandèmica ha estat molt bona, fins i tot hi ha un excés d’activitat, ens trobem amb un mercat musical distorsionat després de dos anys de tancament on els artistes no han pogut actuar i no han tingut ingressos, de manera que ara tothom està de gira, i això trenca l’equilibri natural en que una part de les bandes giraven i l’altre estaven preparant noves gires o gravant nous temes. Aquesta sobre presència de directes fa que sorgeixin problemes de subministrament d’equips de so i llums, escenaris, etc. A més, també cal sumar-hi la falta de tècnics especialitzats, molts d’ells obligats durant la pandèmia a buscar altres formats com la ràdio, Tv, series o publicitat, suma-li l’efecte d’increment de preus de la energia i del combustible fent que cada km de gira sigui mes car, i s’incrementi el preu dels concerts. A dia d’avui, tenim un excés d’oferta a preus alts i un retraïment de la demanda fruit de la crisi i la inflació provocada per la guerra, que es trasllada en certa dificultat per omplir tots els concerts generant algunes cancel·lacions o reduccions d’assistència no habituals. Esperem que en un any aproximadament es recuperi l’equilibri perdut i hi hagi un volum de directes assumible i a preus raonables.

 

  • Ens podries explicar la situació en què es troba la sala Razzmatazz actualment?

Estem molt contents per que estem treballant molt bé, cosa que ens permet reduir l’endeutament que hem generat en aquests dos anys de tancament total.  Necessitàvem tornar a trobar-nos tots, tant entre nosaltres com amb el públic, així que recuperar l’activitat de forma tant ràpida ens encanta, dos anys sense música en directe ha estat molt dur per la gent que ens dediquem a aquest sector. Esperem que es recuperi l’equilibri el més aviat possible en el món del directe i tant de bo la guerra d’Ucraïna acabi el més aviat possible, ja que a part del drama que estàn patint els ucraïnesos, els efectes que té aquest conflicte a la resta del món ens podria fer entrar en un altre temporada traumàtica per a tothom, i estaria bé que ens pugéssim plantejar un futur proper amb una certa tranquil·litat.

 

  • Els músics dins la nova constel·lació de la indústria musical, amb plataformes d’escolta gratuïtes que repercuteixen directament amb els seus ingressos, encara tenen més problemes per guanyar-se la vida. En aquest nou món de la indústria musical quin paper hi tenen les sales de concerts com Razzmatazz?

El paper de les sales sempre ha estat fonamental pel desenvolupament de la carrera dels artistes, ja que són els espais en què els permet tenir un contacte directe i proper amb el públic i on es poden expressar sense cap mena de filtre i en unes mínimes condicions tècniques que garanteixen una qualitat dels seus shows, que pot ser en altres formats es més complexa. A part, les sales juguen un paper molt important com a equipaments culturals de proximitat, amb una programació artística continua durant tot l’any que fa d’aparador de la feina dels artistes locals per un costat, o permetent que els artistes internacionals que estàn de gira puguin actuar a les nostres ciutats, cosa que genera una oferta cultural al públic local que creiem imprescindible. I per últim, degut a la gairebé desaparició del mercat discogràfic analògic i a que els nous formats digitals no son una font d’ingrés fiable, els espais de directes s’han convertit en la primera font d’ingressos de la majoria dels artistes, de manera que es necessari que hi hagi una xarxa de sales on les bandes puguin actuar.

 

  • Creus que la llei d’espectacles a Catalunya pot influir en aquest paper de les sales de concerts per reflotar el sector? Les diferents associacions musicals i sales de concerts com la ASACC teniu converses amb l’administració actualment per redirigir/reajustar aquesta llei?

Si, estem treballant en les esmenes de la Llei d’espectacles del 2009 que està ja obsoleta i que portem molts anys intentant canviar, però la inestabilitat política ho ha fet impossible ja que es difícil que una legislatura aguanti 4 anys amb el mateix govern. La llei d’espectacles es una de les eines imprescindibles per vetllar per la bona salut del sector.

 

  • Tornem a Razzmatazz. Aquest any s’han presentat noves fórmules per atraure nou públic com “Human Club”. Què podries destacar de la programació anual respecte a temporades anteriors. Quina és la vostra aposta pel futur?

Aquesta llarga i forçada aturada ens ha permès pensar detingudament cap a on volíem anar com a club i reflexionar sobre l’estat i futur del clubbing en general. I hem revisat a fons el model que teníem i hem fet un pas endavant millorant-lo amb noves experiències. D’aquí va sorgir Human, el nostre nou club de música electrònica, que cerca una experiència més humana i de proximitat amb els clubbers, i amb la idea de crear sinergies entre tots els actors, inclosos els artistes. També hem engegat La1 els dissabtes, on li hem donat una volta a la nostre històrica vesant pop posant-la al dia, tenint cura de cobrir les noves tendències i sense oblidar la música en directe en horari de club, que portem al nostre ADN. Mentrestant, el nostre club Fuego dels divendres, s’ha consolidat com una de les propostes de música urbana de club més estimades del clubbing local. La veritat es que estem molt satisfets amb tots aquests canvis i novetats. I el que és millor, ho estan els nostres seguidors.

 

  • Aquest any celebreu el 22è aniversari de Razz. Alguna cosa que es pugui avançar/destacar?

Enguany, pel nostre vint-i-dosè aniversari, com ja és habitual, tenim un munt de concerts de diferents promotors així com d’altres que organitzem nosaltres. Comença el proper dijous 17 de novembre amb el concert de Saramalacara. i fins el 30 de novembre tindrem a Zahara, Coque Malla, Carolina Durante, Maika Makowski, Cariño, Viva Suecia, Rojuu, Rayden, Alter Bridge + Halestrom + Mammoth Wolfgang Van Halen, Bristish Murder Boys, Dillom, Los Zigarros, MDA & Ambeats, Morgan, Mother Mother o Sofia Ellar.

I restem a l’espera de noves confirmacions que s’aniran desvetllant properament.

 

  • Respecte als seus inicis, una gran quantitat de gent jove es desplaçava cada cap de setmana al Poblenou per gaudir d’una oferta musical generalment alternativa, on el Pop i Rock independent, Gòtic, Heavy, Hip Hop i altres tipus de música no comercials eren una marca d’identitat del barri. Creus que encara perdura aquesta identitat o podem extrapolar a altres identitats?

Crec que el Poblenou segueix sent un espai on la música menys comercial i més alternativa té un lloc més que destacat. Una part important dels locals segueixen treballant amb aquest tipus de música, però afegint les noves tendències corresponents a les generacions actuals, com pot ser la música urbana o la electrònica.

 

  • Què creus que ha canviat el barri respecte ara fa 22 anys, (tan a nivell positiu com negatiu). Quin creus que seria el camí a seguir?

Crec que el barri s’està consolidant com un espai de creativitat de totes les disciplines artístiques, des de les més actuals com les arts audiovisuals o les més clàssiques com la pintura o l’escultura amb la gran quantitat d’espais de creació, formació i exhibició que han aflorat en aquests anys. Pel que fa al sector musical crec que el Poblenou es ara un centre molt actiu de sales de concerts, promotors musicals, segells discogràfics, productors i estudis de gravació, locals d’assaig, publicacions de premsa musical i empreses d’equipaments tècnic de directes molt destacables, fan que una gran part del sector musical es mogui pel barri contínuament. La part negativa es la gran especulació Inmobiliaria i l’increment de preus del sol, i uns plans d’usos que limiten molt la creació de nous espais o la substitució dels que van desapareixent pels canvis urbanístics, així com la falta de normatives que protegeixin els espais existents que aporten valors culturals a la ciutat amb la implementació d’activitats incompatibles properes a llocs que porten molts anys treballant i que poden acabar generant problemes de convivència allà on no existien. Com a exemple, han desaparegut dues sales de concerts molt actives com el Rocksound i la Sala Monasterio sense que sigui possible un trasllat de llicència que permeti mantenir la programació cultural que tenien al barri, o per un altre costat s’ha construït un alberg d’atenció a persones de curta estada per motius d’emergència social just davant de la sala Boveda, sala que no tenia veïns dormint al voltant, i que pot generar alguns conflictes de convivència amb el públic que entra i surt de la sala en horari nocturn, quan es podria haver previst i ubicar-ho en un altre lloc del barri.

 

  • Com veus el futur (a mitjà-llarg termini) del sector cultural dins la ciutat de Barcelona?

La ciutat de Barcelona històricament ha tingut una sensibilitat especial amb la cultura des de la creació del ICUB, on es destina una part important del pressupost de la ciutat, aproximadament un 5% a la cultura, a diferència de la Generalitat, on encara no s’ha aconseguir arribar ni al 2%. Espero que aquesta aposta segueixi independentment de qui estigui al Ajuntament, i que cada cop més des de la política s’entengui que l’aposta per la cultura es l’aposta  pel coneixement, pel benestar i pel futur.